Julia del Prado, Perú
AMARRADA AL SEU BOLERO
A les sis de la vesprada El sol es casa amb la lluna En aqueixa badia llarga De xalanetes i figures. El vent atiat pel foc S’emporta ferides Du tardors tendres Aqueix joc / el seu present. Odissea es dóna de plomes Blanques / blaves Als joncars La mar / sempre ella Dibuixa una antiga Terrassa de fusta. Eteri temps de parella Amarrada al seu bolero.
Traducción al catalàn de Pere Bessó
PAREJA AMARRADA A SU BOLERO A las seis de la tarde El sol se casa con la luna En esa bahía larga De chalanitas y figuras. El viento azuzado por el fuego Se lleva heridas Trae otoños tiernos Ese juego / su presente. Odisea se da de plumas Blancas / azules En los juncales La mar / siempre ella Dibuja una antigüa Terraza de madera. Etéreo tiempo de pareja Amarrada a su bolero.
|
Por lobogabriel - 18 de Junio, 2008, 16:07, Categoría: poesia
Enlace Permanente
| Comentarios 1
| Comentar
| Referencias (0)
|